Osteopatia - Fisioteràpia

La teràpia sacrocraneal neix com a part de la osteopatia, cap a principis del segle XX, de la mà de l’osteòpata W. Sutherland, el qual va descobrir la mobilitat entre els ossos del crani i va començar a investigar sobre el que va anomenar mecanisme Sacre-Cranial.
El sistema Sacre-Cranial és un sistema contingut dins d’una gruixuda i impermeable membrana (la Duramàter) que embolica el cervell i el cordó espinal. Una important funció d’aquest sistema és la producció, circulació i reabsorció del fluid cerebroespinal. Aquest fluid es produeix dins del sistema Sacre-Cranial i manté l’ambient fisiològic en el qual el cervell i el sistema nerviós es desenvolupen. Hi ha, per tant, en la Duramàter una producció d’un continu canvi de pressió de fluids dins del sistema Sacre-Cranial. El pols d’aquest fluid és, igual que el batec cardíac o la respiració, transmès a tots els teixits i estructures del cos com un moviment involuntari i espontani amb ritme determinat que oscil·la entre els sis-dotze cicles per minut. La teràpia Sacre-Cranial és una de les més suaus ja que les maniobres en la seva majoria són imperceptibles per a adequar-se a aquest ritme.
L’objectiu del terapeuta Sacre-Cranial en avaluar i tractar aquest sistema és el de ser el menys intrusiu possible, utilitzant la menor força possible en la palpació i tractament.
Quan trobem moviment desequilibrat, especialment si està relacionat amb el cap i el sacre, se suggereix al practicant que les funcions normals del cos poden estar en conflicte. Quan les funcions corporals estan pertorbades, es poden desenvolupar símptomes. El terapeuta sacre cranial ajuda normalment al cos a restablir un moviment equilibrat amb tècniques suaus i subtils.
Té molt bons resultats en migranyes, sinusitis, neuràlgies, lumbago, ciàtica, dolors d’esquena, depressions, xiulades d’oïdes, tics nerviosos i insomni, etc.